.- El laberint de la Felicitat-.

viernes, 20 de febrero de 2009

De Francesc Miralles, i Àlex Rovira.

Ets el que decideixes ser.

Cada persona és un banc d'amor, sense interessos, on tu pots fer l'inversió que vulguis, que sempre se't serà retornada.



Qui no somia està mort en vida.



Cada persona té dins seu tres esglaons, dels quals sovint convé fer neteja: el del'opinió que tenim dels altres, que només serveix per crear prejudicis; el de l'opinió que creiem que els altres tenen de nosaltres, que genera pors, enganys i malentesos; i per últim, el de l'opinió que tenim de nosaltres mateixos, que fa que ens miren al melic i ens inventem els problemes.



Una vegada un home tenia com a somni viatjar a la Lluna, però durant l'allunatge, es coet es va averiar sense remei. Sempre havia desitjat anar-hi, però quan va veure que no podria tornar a la Terra, va saber, aleshores, per primer cop a la vida, el que realment volia: tenir una vida feliç i senzilla ala Terra: veiem la felicitat en el que tenim lluny, però en realitat la tenim molt més aprop del que imaginem.



Els obstacles ens els creem nosaltres, la majoria d'entrebancs que trobem en el nostre camí a la felicitat, són imaginaris. Per què? Són les nostres pors, la por d'arribar a llocs que hem somiat. Acomplir un somni sempre fa por, perquè estem acostumats a bregar amb les dificultats, però no a rebre regals de la vida. Ens boicotegem a nosaltres mateixos, posant murs entre nosaltres i allò que volem aconseguir.



Riure és molt serios, saps? És el dissolvent universal contra les preocupacions; cada vegada que rius, et desapareix un problema del cap.



Encara que la nostra finestra sigui molt petita, el cel continua sent igual de gran.



Per néixer, primer cal morir. No viuras mai de debó si no trobes el motiu pel qual ets aquí, ara; la raó per la que et lleves cada matí.

La felicitat no es busca, es troba. La felicitat no és una fita, només un perfum. És el perfum de les coses ben fetes: una posta de sol, una carícia a un cadell, la mirada de l'ésser estimat, una cançó sublim...qualsevol moment inoblidable.



La por és una oportunitat, et permet conèixer el que estàs buscant, per exemple, la por a la mort. Les persones a qui els aterra la idea de morir en realitat tenen un gran anhel de vida, però no gosen viure-la tal i com els hi dicta el cor. Per això temen morir, els causa amargor abandonar aquest món sense haver complert la seva missió.



Cada contacte amb una persona és una oportunitat per millorar-li la vida.



La felicitat és viure sense por de triar.




El laberint de la Felicitat t'ajuda a acabar d'obrir els ulls, per trobar el teu propi centre d'aquest laberint i sortir-ne amb un somriure als llavis. És la història d'algú que ho havia perdut tot, s'havia perdut a sí mateixa, el tresor més valuós que tots posseïm. És un relat on el lector es retroba, i poc a poc, reneix.