Freud. Teoria de la sexualitat.

miércoles, 22 de octubre de 2008

Avui, per recomenació del Dani, i seguint en això dels somnis, he rellegit la Psicofilosofia de Freud, després d'anys d'haver-lo quasi oblidat. I un cop més, m'ha fascinat veure com al 1905 ja va ser capaç de desxifrar el ser humà i la seva complicadíssima ment.

Freud distingeix dos principis fonamentals en aquesta teoria: el del plaer i el de la realitat. El del plaer suposa la recerca d'allò que ens aporta aquest plaer i una fugida del dolor, que ens impulsa a realitzar allò que realment ens fa sentir bé. En contraposició a aquest, el principi de la realitat subordina el plaer al deure. La subordinació d'un principi a l'altre es dur a terme a través d'un procés psíquic anomenat sublimació, on els desitjos insatisfets reconverteixen la seva energia en alguna cosa útil o productiva. Per exemple,en el desig sexual, l'home sublima aquests desitjos i utilitza l'energia per la realització d'altres accions (esport, art, literatura...).

Sense la sublimació dels desitjos sexuals no existiria, segons Freud, civilització. Malgrat tot, la sublimació no elimina els desitjos sexuals. Aquests, si quedan insatisfets, son guardats en un lloc concret de la nostra ment, anomenat inconscient, que es per definició la part inaccesible pel nostre pensament conscient. Tot i això, existeixen camins indirectes per accedir a aquests continguts del inconscient, com poden ser els somnis o les bromes.

[...]

Els somnis són satisfaccions simbòliques dels desitjos que han sigut reprimits. Són inacceptables per la ment conscient (ja sigui per la pressió social i moral, o pel sentiment de culpa). Son desitjos que es manifesten oníricament de manera absurda molts cops, amb un significat amagat. Es reflecteixen molts cops en forma de descuits, deslices,...

Les bromes també sóm emergències dels desitjos reprimits. Per això, el psicoanalista dóna gran importància al llenguatge utilitzat tant en els seus pacients, com el utilitzat en determinades èpoques històriques.

Fascinant, no? :)

Feliços somnis a tots.

Somnis

lunes, 20 de octubre de 2008

Somni





1 m. [LC] [PS] Sèrie de pensaments, d’imatges, d’emocions, que ocorren durant el son. Tenir un mal somni. Veure una cosa en somni.





2 1 m. [LC] Imaginació vana de coses impossibles o cregudes impossibles.





2 2 m. [LC] Esperança, projecte, que sembla no tenir cap probabilitat de realitzar-se.





2 3 m. [LC] Il·lusió cara. 2 4 m. [LC] Idea quimèrica.

Avui m'he llevat amb un sentiment de felicitat, que malgrat ser quasi efímer, m'ha animat el matí feixuc i cansat que m'esperava.

I és que aquesta nit he somiat. Sí. He tingut un somni d'aquells que encara et queden a la pell quan ja has obert els ulls. Que et fan suspirar. Somriure. I començar el dilluns estúpidament content.

... perquè algú un dia fa molt temps em va dir "En els somnis és quan podem viure tot el que en la vida real no vivim... A vegades els somnis es fan realitat.".

* Seguiré somiant...

Et somio.I tot és tan fàcil.Les escales fan baixada,fins i tot quan pugem. Ens mirem als ulls intensament.

Et somio.I res és tan difícil. Sento que dorms al meu cap,arrepenjat sobre l’espatlla,d’un jo que sense tu,no és ningú.

Et somio.I tot és tan real.Noto com els teus llavisdescansen sobre els meus.com els meus cabells,s’enreden amb els teus.

Només et somio.I res és tan genial.Perquè somian-te séque al quan torni a dormir,tornaràs a estar al llit, amb mi.

Et somio.I res és tan dur, com despertar,i separar-me de tu.

Octubre. Entretemps.

sábado, 18 de octubre de 2008

Han passat quasi tres mesos, he estirat una miqueta més les vacances al blog. I ara, avui, quan superficialment sembla que ja està tot en marxa, tot al seu lloc, tot encaminat cap aquesta nova etapa, avui... recomenço a escriure. I si és avui que ho he decidit fer, és precisament perquè, en el fons, res està al seu lloc. Tinc una mena de sensació estranya dins meu, el sentiment de que tot està potes enlaire. Tot remenat i desordenat. Una situació una mica confusa, caòtica. Camino endavant sense plantejar-me per què no donar mitja volta. Per què no començar un nou camí. I m'endinso cada cop més en aquest bosc perfumat de tardor. Segueixo endavant, amb l'angoixa de que un dia, aquest camí que he escollit, s'acabi. Arribar al final. Haver fet tants quilòmetres en va. Però això és la vida, no? Escollir un sender, un trajecte, renunciant-ne a tants d'altres. Sense saber si realment, el que hem escollit és el que porta a la felicitat. Veient com se'ns escapen altres rutes. Avui, doncs, recomenço a reescriure per aquesta embriaguesa de dubte que m'omple per dins.

Feliç mes d'entretemps a tots.