25 cosas a hacer antes de los 25

lunes, 21 de junio de 2010

1. Salir de fiesta con un famoso

2. Tocar en una banda de rock

3. Enrollarse con 13 chic@s en una noche.

4. Hacer puenting

5 Gastar 1.000 euros en una noche

6. Organizar un cásting.

7. Nadar con tiburones.

8. Escribir tu nombre en un lugar imposible.

9. salir en televisión

10. Organizar un flashmob

11. Ir a una entrevista de trabajo sólo por diversión.

12. Ir a los San Fermines

13. Ganar un concuros

14. Hacer un grafitti

15. Batir un récord.

16. Ir a un aeropuerto y coger el primer vuelo donde sea.

17. Ser hipnotizada.

18. Hacerme un tatuaje.

19. Conocer a un tío famoso que esté bueno.

20. Vivir una experiencia paranormal.

21. Ser voluntaria en un espectáculo de magia.

22. Tener una cita a ciegas.

23. Montar una fiesta en casa de un desconocido.

24. Correr una maratón.

25. Que mi grupo favorito toque en el salón de mi casa.

Algunes no les faré ni vull fer-les (véase nº3) i d'altres ja les he fet (nº23,22,20,9 i 13). D'altres tinc moltes ganes de poder-les fer (nº18,16,12 i 5).

Sigui com sigui, em queden moltes coses per fer abans dels 25. I després... la vida continua. I no penso parar de fer coses, no vull perdre ni un sol minut. S'ha d'aprofitar el temps perquè passa molt ràpid i no torna.. mai més. I temps perdut és temps malgastat. Una hora menys que ja no podràs recuperar.

º

** Llista extreta de http://www.25antesdelos25.com/

...tu.

domingo, 30 de mayo de 2010

Dime que me quieres

y repítemelo mil veces.

Haz que lo oiga mi corazón,

que lo sienta mi alma.

Quiero oírlo mientras duermo

a tu lado, abrazados.

Quiero oírlo en sueños,

incluso estando enfadados.

Dime que me quieres,

dímelo muchas, muchas veces,

para hacerme sonreír como tú sabes,

para que nunca se me olvide.

Sólo quiero que me ames,

que me mimes,

que me acaricies,

que me quieras, para siempre,

dímelo...

Quiero oírlo día y noche,

noche y día,

para poder oír tu voz

que hoy es ya tan mía.

Te quiero.

DESPRÉS D'UN ANY...

jueves, 27 de mayo de 2010

En entrades anteriors ja ho deia: un canvi sempre és bo. I aquest cop, el canvi ha estat radical: ho he deixat tot, no gaire lluny (suposo que per si me n'arrepenteixo i necessito tornar-me a refugiar amb els meus), però sí el suficient. He posat distància entre tu i jo, entre un "tot allò" que encara avui no sé benbé què era, i ara, avui, un any després d'una història que no va ni arribar a començar, me n'adono que no he deixat de recordar-te.

Podria dir que la vida em va bé, i m'hi va. Tinc feina(es), estudio el que m'agrada, estimo i em deixo estimar, comparteixo, i sóc feliç amb el què tinc. Tinc les coses clares, de moment. Sé fins on vull arribar, recordo totes aquelles aspiracions que de més jove tenia, i les torno a fer meves. Perquè segueixo sent jove, i sé que amb esforç compliré totes aquelles metes. No, potser no arribaré a ser Presidenta de la Generalitat, però sé segur que em sentiré bé amb allò que fagi.

Només hi ha una cosa que em segueix torturant: el haver-te fet mal. No et demanaré perdó. Crec que ara ja, no val per res. Abans erem bons amics, ara som amics-de-cada-3mesos-per-internet. Abans parlàvem de les nostres coses, ara parlem dels altres. Abans ens escoltàvem, ara ni ens sentim. Abans ens estimàvem, ara potser tan sols ens apreciem.

I aquests canvis són els únics que no han estat bons. I en sóc la única culpable.

Després d'un any...