Lei é tornato.

jueves, 20 de noviembre de 2008

Ha tornat. Ella, ja és aquí. Dos anys esperant la seva veu, i des de fa una setmana, torna a estar en els meus matins, en els meus viatges, en les meves estones...


Sempre hi ha sigut, a la meva vida. Des de que jo tenia tot just cinc anys, amb aquell primer disc que duia el seu nom, i que només va llençar amb italià (fins al 1995, que en va fer la versió en castellà), em va enamorar. Malgrat no entengués res del que deia. Només recordo com suplicava als meus pares que la posessin a la minicadena, una vegada i una altra.


Ella, la seva manera de fer, de ser... i la seva veu, la seva forma de cantar, aquelles lletres que sempre, en els moments que les he necessitat, han tingut alguna paraula o frase que m'ha ajudat a seguir endavant, canviar el meu estat d'ànim ...i fer-me somriure, em van captivar. Fins a transformar-me en el que ara sóc: una de les seves fans incondicionals.


Moltes de les seves cançons també m'han fet plorar. Perquè ella canta per qui l'escolta. Sempre trobes una cançó on la seva veu sembla que et canti xiuxiuejant-te a tu, i només a tu.


Al 1994, un altre disc "Laura", sortia al mercat. L'any 1996, ens va regalar "Las cosas que vives", i al 1998 "Mi respuesta". En el 2000 "Entre tu y mil mares" va arribar al número 1 de moltes llistes d'èxits. Després d'un any "Volveré junto a ti", al següent "From the inside", i al 2004 "Escucha". Abans d'aquest últim i excel·lent àlbum que porta per nom "Primavera Anticipada" (on el títol del single és "Invece no") i on han participat James Blunt; l'any 2006 va grabar "Yo canto", un recopilatori de versions seves dels millors cantautors de música italiana (entre els quals podíem trobar Antonacci, Fossatti, Ramazzotti o el mateix Tizziano Ferro), i on té col·laboradors com Juanes.


Es manté ferma al seu estil, des de fa quasi vint anys. Malgrat les crítiques que, de fet, són poques. A pesar de les modes que segueixen apostant per música tant diversa.
Molts pensareu que les seves cançons són nyonyes, "cursis"... i no tinc res a dir-vos. Ho són. Però contra els gustos de cadascú no hi ha res escrit, no? I a mí, Laura Pausini, em sembla una vertadera artista.





Ara aviam, si en el seu Tour, passa per aquí aprop :)



http://es.youtube.com/watch?v=km5VJV3lkmU ("En cambio no"- Single. Primavera Anticipada 2008).
http://es.youtube.com/watch?v=klwzFOfHz7k ("Bellísimo así" -. Primavera Anticipada 2008).
http://es.youtube.com/watch?v=WZqpZgW9lto ("Amores extraños"-. Laura Pausini 1995)
http://es.youtube.com/watch?v=9fn7PVNCZfo ("Destino paraíso"-. Yo canto 2006)













Endavant!

Ojalá...

lunes, 3 de noviembre de 2008

[...]" Últimamente los días de lluvia me entristecían. Hasta hoy. Hoy me he levantado y me he dicho "Basta". He decidido salir de casa sonriendo, aún con sueño, y a pesar del frío que me brindaba la humedad de ese amanecer... [...] Basta ya. Llueve y me mojo, pero qué mas da? Tú has decidido irte, dejarme aquí, hacer tu vida lejos de mí... y no sé ni porqué. Pero ya, me da igual. Me da igual porqué, hoy, ahora, andando por esta calle solitaria, cuando el sol solo se asoma en este horizonte hacia el que me dirijo, entre las nubes que aun tapan gran parte de cielo, y aguantando estas gotas que empapan mi cara...hoy, me siento con ganas de seguir. De continuar adelante. Con fuerzas para vivir a mi manera, para mi, y para quien de verdad me quiera. Tu has decidido irte. Pues adiós. Y sé feliz. Por qué yo me propuesto serlo también, y estoy segura que no voy a defraudarme. Hoy me siento con ganas de mí. Y lo más importante: con fuerzas para sonreír. A pesar de los pesares, que no son pocos. A pesar de ti, que lo eras todo..." [...]

[ Ojalá se te acabe la mirada constante,

la palabra precisa, la sonrisa perfecta.

Ojalá pase algo que te borre de pronto:

una luz cegadora, un disparo de nieve,

ojalá por lo menos que me lleve la muerte,

para no verte tanto, para no verte siempre... ]* Silvio Rodriguez.Ojalá.