jueves, 10 de julio de 2008
Des de les hores mortes, talaiot,
m'omplo la pell de dibuixos obscens
i tu hi ets, Marta, en tots.
Minuciós et ressegueixo
sines i malucs,
el ventre lleu i el sexe ardent i obscur
amb la punta dels dits extasiats.
Ets una sola i moltes.
Complaent i complaguda alhora
rodolem per un pendent insòlit.
Cada gest perfà l'extrema
intimitat del joc desmesurat i estricte.
Marta, els mots que ens diem
sense dir-los no són pas escuma sinó aigua,
i el desig és un vast horitzó.
Si tanco els ulls te'm fas present
i esclaten els colors.
L'arbre de llum
tan densa dels sentits poblat
de nou de fulles i d'ocells.
Miquel Martí i Pol.
Estimada Marta 1978
Per les vegades que he rellegit tota la seva obra literària,
perquè estimo la poesia,
i més encara, la seva,
i perquè ara que tinc temps lliure,
em tornaré a enamorar d'aquests versos
i a embobar amb el seu art.
El més gran de tots els grans.
