Aquella caixa... quant de temps fa que no l'obro! Fa quasi anys que no remano tots els papers, etiquetes, entrades de concerts, poemes... que hi ha dins. Apago el llum de l'habitació i encenc una espelma petita que emana una olor a rosa fresca, com acabada de florir en aquesta primavera passada per aigua que ens ataca... Poso música, a un volum baix, cançons romàntiques, d'amor, d'aquelles que, quan tens algú en qui pensar, et posen la pell de gallina mentre les relaciones amb tu... En una copa m'hi poso un bloody mary, encenc una cigarreta...I quan aquella veu tènua del disc compacte comença a cantar I love her, dels Beatles, agafo la caixa i m'assec al llit.
Com pot una vida sencera, vint-i-un anys d'existència, resistir dins de quatre parets, on abans hi havia hagut un parell de sabates?
Començo a regirar records, i més records... fins que trobo aquell que més em fa pensar en tu.
Aquella carta que un dia d'hivern, deu fer ja cinc o sis anys, al mig d'una classe de matemàtiques, et vaig escriure... aquella que tu vas respondre'm tres dies després. Em ve al cap com ens vam arribar a enfadar per aquella bestiesa i de sobte...De sobte, també recordo com ens vam reconciliar, lo fàcil que va ser, aquella abraçada banyada amb quatre llàgrimes, aquells ho sento compartits. Faig un glop llarg... massa llarg, de bloodymary. I agafo aire. Com han canviat les coses en tan poc temps. La nostra amistat havia de ser per sempre, quants cops ens ho havíem jurat? Mai res ens separaria l'una de l'altra, res...excepte l'amor. No et pots imaginar con l'arribo a maleïr, a l'amor. L'amor que ha fet que ens trobem en un autocar, amb tan sols set persones més i no siguem capaces ni de mirar-nos. Aquella amistat s'ha esfumat sense que ni tu ni jo, haguem pogut fer-hi res. Així és la vida, em diu tothom. Doncs la vida em sembla una merda, responc jo. Ets un record més, dins una caixa que n'és plena. I és el passat... per què remoure'l?
"Hace falta que te diga, que me muero por tener, algo contigo... i es que no te has dado cuenta, de lo mucho que me cuesta ser tu amigo..." sona a la ràdio. Em queda un dit de còctel a la copa, la cigarreta s'ha consumit ja fa estona...
[...]
Comença a ser hora de tornar a tancar la caixa, de tornar a penjar-la en aquella postada... Ara recordo perquè feia tant temps que no l'obria... malgrat els records siguin bons, sempre n'hi ha que ara per ara, fan mal. I la cançó que sona tampoc és la millor per seguir rebuscant en el meu passat alguna cosa que em faci somriure. Un altre dia, ho tornaré a intentar. Tan de bo tu, llavors, ja no siguis un record... i hagis retornat a ser part de la meva vida. Crec que res m'agradaria més que això, tot i que ja sé que és impossible. Igual que tornar el temps enrere i ractificar tots els papers d'històries que no van sortir bé, amistats, antics amors, velles declaracions de sentiments, que dormen en aquestes parets de cartró. Mirem endavant?
...no me quiero morir sin tener... algo contigo."
