jueves, 11 de diciembre de 2008
Avui no escric;
avui només sento,
mentre escolto antigues cançons,
bells poemes.
És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina,
amb perles a cada màvisc al cor d'una petxina,
só la font del comellari el jaç de la salvatgina,
-o la lluna que s'afinaen morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina.
***
Ningú no comprèn ningú,
Però nosaltres som nosaltres
I sabem allò que és bo:
Sentir el sol damunt la cara
I estimar-se de debò,
I trobar-se viu encara
I cantar sense cap por.
***
Amor, em plau la teva veu tan fina i el teu mirar sorprès, interrogant, quan la tendra duresa de la sina m’endolceix la duresa de les mans. Em plau saber-te vora meu, quieta, i llegir-te en els llavis el desig, i veure’t tremolosa, insatisfeta, si malmet el silenci algun trepig. Perquè un gust nou, que encisa i que perdura, s’ha arrecerat al teu posat incert i ets picant com la fruita poc madura quan jugues amb els ulls a no ser pura, amb els ulls tan intensament oberts.