lunes, 16 de febrero de 2009
He buscat la definició, i exactament és això el que aquesta ciutat m'ha transmès: un sentiment contradictori, una mena de melangia, de nostàlgia, de tristesa que m'ha agradat, m'ha fet suspirar i m'ha enamorat.
Els seus carrers, plens de pujades i baixades, amb formes tan irregulars; les cases decorades amb rajoles de colors; el groc de vells tramvies que circulen amunt i avall; les places plenes d'encant; els miradors des d'on pots veure quasi de punta a punta la seva bellesa; les pastisseries replenes de gent a totes hores;... i tantes coses, que no acabaria mai la llista.
Però sobretot, la posta de sol sobre l'Atlàntic, un moment inoblidable, que t'omple de saudade.
Apunt per tornar-hi. Lisboa'09.
Foto.- La Torre de Belem, posta de sol del dissabte 14 de Febrer (Allà, Dia dos Namorados).
0 comentarios:
Publicar un comentario